Quan et quedes una part del regal…

Descobrint pessics de mi

Avui ha estat un dia bonic. I feliç. I ha estat perquè he col·laborat a que una persona molt important per mi, una bona amiga, visqués un oasi de felicitat després de mesos – i m’atreviria a dir anys- de viure per cuidar, de deixar de fer el que li agradava per fer contents els altres, sentint poca autoestima i que la vida la portava per un lloc que ella no desitjava.

Avui era el seu aniversari. Cada any ens avisa amb molt de temps perquè la felicitem, perquè li encanta fer anys! Enguany en suma 40 i junt a aquest dígit tan rodó li han arribat les forces per canviar allò que no la permetia ser conseqüent amb el que sentia i per tant acostar-se una mica més al que es podria definir com a una aproximació a la felicitat.

Fa un mes vaig decidir obrir una mena de…

Ver la entrada original 233 palabras más

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s