Un àngel m’ha escrit

Descobrint pessics de mi

Avui és un d’aquells dies que en obrir les xarxes socials t’aclaparen un munt de missatges desitjant un bon dia de la mare. Dels fills a les mares, dels pares a les mares, i fins i tot de les mares que, com que els seus fills encara són petits, en pengen una foto i aprofiten per felicitar les seves homònimes. La veritat, una mica enfarfegador tot plegat, però no més que el podria passar el dia de sant Jordi, o del pare…

El fet és que el tema de la maternitat, en la meva història, sempre ha estat una mica borrós. De jove mai havia sentit clara la necessitat de ser mare. Però tampoc ho havia descartat del tot, tot i ser conscient que els infants eren de les persones que més m’aportaven i més m’interessaven en aquest món. Els de l’escola, els que em topava pel carrer, els meus…

Ver la entrada original 778 palabras más

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s